La logopèdia i els seus àmbits d’intervenció.

La logopèdia s’ocupa de la prevenció, l’avaluació, el diagnòstic i la intervenció dels trastorns de la comunicació humana, manifestats a través del llenguatge oral i escrit, l’audició, la parla, la veu i  les funcions orofacials (respiració, masticació i deglució) tant en població infantil com en l’etapa adulta i la vellesa. El/la logopeda intervé mitjançant una sèrie de tècniques terapèutiques amb la finalitat de resoldre les dificultats de l’usuari i proporcionar-li estratègies per millorar el seu dia a dia.

Inicialment, realitzam una avaluació a partir de la qual es dissenya un programa d’intervenció personal i individual, amb els objectius que es volen aconseguir. Per treballar aquests objectius, feim servir activitats lúdiques adaptades a l’edat i a les capacitats de cada usuari. Els objectius es van modificant i en sorgeixen de nous a mesura que es va avançant i es tenen en compte les necessitats de l’usuari. Es considera fonamental la implicació familiar, sobretot si treballam amb població infantil, i també la coordinació constant amb altres professionals que estan en contacte amb el cas. Aquesta coordinació permet fer un treball continu i facilita la generalització dels aprenentatges a altres contextos. Les sessions són individuals i tenen una durada de 45 o 30 minuts depenent de la qüestió sobre la qual s’intervé i de l’edat del nin.

Llenguatge i parla

Les dificultats en llenguatge oral es poden detectar des de petits. A l’any, el nin ja comença a emetre les primeres paraules i al voltant dels 18 mesos es produeix l’explosió de paraules (el nin augmenta el seu vocabulari a un ritme molt ràpid i comença a combinar-les). Alguns signes d’alerta del Retard del Llenguatge. són: absència de paraules als 2 anys, no comprèn ordres simples, les seves produccions són inintel·ligibles als 2-3 anys, ús de frases de menys de tres paraules als 4-5 anys, dificultat per narrar successos o comprendre ordres complexes als 4-5 anys…

El Trastorn Específic del Llenguatge (TEL) es pot detectar a partir dels 5 anys i és molt habitual que afecti al rendiment escolar. El TEL es caracteritza per un llenguatge impropi per la edat amb vocabulari pobre, dificultats per ordenar els elements de la frase, absència de nexes i connectors… Hi ha diferents tipus de TEL amb dificultats variades depenent de les àrees del llenguatge que estan més afectades.

La disfèmia o tartamudesa és un altre trastorn sobre el qual intervenen els logopedes. És un trastorn de la parla que es caracteritza per la freqüent repetició o prolongació dels sons, síl·labes o paraules o per bloquejos que interrompen el discurs i el ritme de la parla. Es pot detectar a la infància i si no s’acut a un professional de forma precoç pot crear problemes emocionals i d’autoestima a la pubertat i adolescència.

Les dislàlies són alteracions en l’articulació dels sons de la parla. Es tracta d’una incapacitat per produir correctament certs fonemes, bé per absència, distorsió o substitució d’alguns sons concrets. Les dislàlies es produeixen per diferents motius com per exemple alguna mal formació anatòmica, una dificultat per discriminar bé els sons o una dificultat per trobar el punt d’articulació correcte. Algunes de les dislàlies més freqüents són: sigmatisme (fonema /s/), rotacisme (fonema /r/), triangle alveolar /l/ /r/ /d/, síl·labes travades ( /pr/, /bl/, cr/, /tr/…). És molt important detectar-les i intervenir-hi ja que si es deixa estar pot influir negativament en l’aprenentatge de la lectoescriptura  i en el llenguatge oral.

Funcions orofacials: respiració, masticació i deglució.

La respiració, la masticació i la deglució són tres funcions orofacials que estan associades. El/la logopeda és el professional que s’encarrega de reeducar-les.

És molt habitual que arribin a consulta infants i adolescents derivats de l’ortodoncista. Solen presentar deglució atípica i és necessari una intervenció logopèdica abans de posar l’ortodòncia. La deglució atípica es produeix quan es fa un moviment inadequat amb la llengua o altres estructures que participen en la deglució. El tractament va encaminat a implementar una correcta posició de la llengua i un bon patró de masticació i deglució. Algunes de les causes de la deglució atípica són: respiració oral, ús perllongat del xumet, retardar la introducció d’aliments sòlids, mals hàbits orals com fer la pipa…

Alteracions de la veu i veu professional

Consulta de forma més detallada el servei de rehabilitació vocal que oferim.