La importància d’un bon diagnòstic

El diagnòstic individual és l’eina més útil que disposem d’anàlisi neuropsicològic i lingüístic, i ens permetrà determinar quin perfil de potencials i debilitats té la persona estudiada, per així abordar d’una manera òptima una intervenció individualitzada i específica, tant dins com fora del àmbit escolar o laboral.

El diagnòstic és el primer pas cap el camí de la solució. Si no coneixem, no entenem, no acompanyem, no intervenim adequadament i, per tant, no podrem superar les barreres que se’ns imposen.

Des de la realitat que ens competeix, el desenvolupament evolutiu, advoquem per la avaluació exhaustiva i individualitzada d’aquells nens, adolescents o adults que presentin signes i símptomes que afectin la seva adaptació, tant pel que fa a fites maduratives (motrius, de llenguatge, d’independència), d’adquisicions d’aptituds (memòria, atenció, organització), l’àmbit escolar (tant per defecte com per excés de capacitats), l’àmbit social (habilitats, comunicació i relació), o de l’esfera emocional o el comportament (sobreactivitat , comportament oposicionista, pors, angoixa, tristesa).

Tot això ens permetrà determinar i abordar de forma individualitzada i molt específica:

– Dèficit intel·lectual / alta capacitat intel·lectual.

– Trastorns de la comunicació:

  • Trastorns de la parla: trastorn fonològic (dislàlies); Tartamudesa.
  • Trastorns del llenguatge (TEL)
  • Trastorns de la comunicació social.

– Trastorns de l’aprenentatge:

  • Amb dificultats en la lectura (dislèxia).
  • Amb dificultats en l’escriptura (disortografia, disgrafia).
  • Amb dificultats en matemàtiques (discalcúlia).

– Trastorn per Dèficit d’Atenció amb / sense Hiperactivitat:

  • Amb predomini en inatenció (Dèficit d’Atenció).
  • Amb predomini en sobreactivitat (Hiperactivitat).
  • Combinat (Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat).

– Trastorns motors.

– Trastorns de l’espectre de l’autisme.

– Trastorns emocionals.

– Trastorns de personalitat.

– Trastorns de comportament.