Fills connectats, pares preocupats

Internet ha aconseguit una implantació tan ràpida i definitiva en el món desenvolupat que en poc temps ha revolucionat de manera definitiva l’entreteniment, les relacions socials i nombrosos aspectes de la nostra vida.

Els adults ens adaptem a aquests canvis amb certa lentitud i dificultat, tot el contrari que els nostres fills, els ara anomenats nadius digitals, ja que des del seu naixement han conviscut amb les noves tecnologies, fins al punt que s’han convertit en la seva senyal de identitat, especialment quan arriben a l’adolescència.

Cada vegada són més primerenques les edats en què els menors es converteixen en usuaris dels telèfons mòbils, les tablets, ordinadors i videoconsoles… totes amb capacitat per a connectar-se a la xarxa. En arribar a l’adolescència els nostres fills són usuaris habituals i avançats; això fa que vulguem o no, coneguin molt millor aquestes eines que nosaltres.

No obstant, un ús inadequat d’aquests instruments exposa als menors a certs riscos. Per això, pares i educadors han anticipar-se als problemes, conèixer les possibilitats que ofereix internet i crear en els seus fills bons hàbits d’ús.

Els nostres fills digitals tenen molt a ensenyar-nos a “com” fer servir-les, però som els pares i mares els que hem d’ensenyar “què” fer amb elles, “per què” utilitzar-les, i a fer-ho d’una manera profitosa, responsable i segura.

Com educar en el seu ús?

El punt de partida és saber com fan servir, què esperen i què opinen d’Internet.

Parlar amb ells quan son grans i en nens petits navegar de forma conjunta.

Parla amb els teus fills sobre els seus hàbits d’ús d’Internet. És essencial conèixer i comentar amb ells com i per què fan servir Internet. És habitual que els fills tinguin més coneixement de certes eines d’Internet que els pares, per això hem de donar-los l’oportunitat d’ensenyar-nos per a què serveix una aplicació determinada, quins avantatges té i com s’utilitza.

Aprendre a ser crítics

Quan el teu fill es connecti, explica-li que qualsevol pot publicar informació, per la qual cosa no ens podem fiar de tot el que veiem o llegim. Habituar-los a cercar fonts que ens ofereixin credibilitat en les seves informacions o opinions, així com contrastar amb altres versions qualsevol notícia que trobem a la xarxa.

No confiar mai en desconeguts

Els hi hem de deixar clar que les persones a Internet no sempre són els que diuen ser, pel que no és aconsellable parlar amb desconeguts, ni de bon tros quedar amb algú a qui han conegut a Internet.

Ensenyar-los a protegir les seves dades

Mai han de donar les seves dades personals o contrasenyes a ningú, ni tan sols als seus amics. Que evitin les pàgines en què es demani diners, el nombre de la targeta de crèdit o el seu nom i adreça.

Fes-li veure la importància de no fiar-se de les persones que els demanin informació personal com el telèfon o el domicili i que ens comuniquin immediatament qualsevol cosa estranya o desagradable que vegin a la xarxa.

Estableix juntament amb els teus fills regles consensuades per navegar per Internet.

És clau el diàleg amb els nostres fills: parlar dels avantatges i desavantatges de Internet, què busquem i què volem evitar. Un cop hem vist junts els pros i contres hem d’acordar aquelles normes que ens permetin gaudir de la xarxa sense caure en els seus perills. És essencial un horari ben establert de temps de connexió de Dilluns a Divendres, i que pot ser més flexible els caps de setmana.

Altres mesures de protecció:

Preferiblement col·loca l’ordinador a la sala o zona d’ús comú.

D’aquesta manera podem saber què fan amb un simple cop d’ull. Si això no és possible i cal que estigui a la seva habitació, col·loca la pantalla de manera que quedi visible a qualsevol persona que entri a l’habitació. Amb això es redueix la sensació d’intimitat quan naveguen i al mateix temps es redueix el risc que naveguin per pàgines inapropiades.

En nens petits només han de navegar només quan hi hagi un adult a casa.
Doneu-li instruccions útils sobre l’ús de l’ordinador, com no clicar en links maliciosos, no descarregar ni executar arxius que procedeixin de gent desconeguda. No obrir finestres de xat a estranys o evitar les finestres de publicitat o pop-ups, que condueixen a pàgines sospitoses.

A partir de quan poden tenir telèfon mòbil?

Entre els 11 i 13 anys:

No tenen normalment dels criteris per a un ús adequat, per això no és convenient que tinguin un de propi. Es pot deixar que facin ús del mòbil en situacions especials i sota la supervisió d’un adult.

Entre els 13 i 15 anys:

És la fase més complicada, els adolescents ja saben utilitzar totes les opcions del mòbil.

Es recomana que no en tinguin un en propietat i que utilitzin de manera assídua un terminal familiar en funció de:

  • Premi per la seva evolució escolar o per col·laborar en les tasques familiars.
  • Tranquil·litat familiar en sortides de tot tipus: sortides els caps de setmana, sortides esportives, excursions,…
  • Quan encomanem a un fill una tasca externa podem fer-lo partícip d’un privilegi / responsabilitat: pot dur el mòbil si va a comprar sol, si va a buscar el seu germà a l’escola.

Entre els 16 i 18 anys:

L’adolescent pot tenir el seu mòbil bé perquè se l’ha comprat amb els seus estalvis o perquè li han regalat.

Hi ha d’haver una sèrie de normes preestablertes per a l’ús responsable.

  • S’ha de fer totalment responsable del seu manteniment econòmic: els contractes pre-pagament són els més recomanables
  • Si ho cobreixen els pares poden posar-se uns límits de consum sempre que s’entengui això com a resposta a la relació responsabilitat / privilegi.

Han d’estar implicats en la manera en què prioritzen les seves despeses: en cas que s’utilitzin sistemes de recompenses per reforçar conductes positives no s’ha de donar únicament diners per al mòbil. Cal proporcionar altres alternatives perquè l’adolescent decideixi el que més li convé en funció de les seves prioritats.

Bernat Coll Orfila
Psicòleg