Massa coses al cap

La sobreestimulació provoca estrès en els nens i problemes d’atenció.

Avui en dia, qualssevol nen de 10 anys del nostre entorn més proper  ha rebut  molta més estimulació que qualsevol altre Homo sapiens que hagi passat per aquest planeta en els últims milers d’anys. Probablement hagi vist  pel·lícules de tiranosaures i velociraptors, vídeos de la superfície de Mart, les imatges reals d’un fetus a l’úter, les cèl·lules que fan la seva feina en el sistema immunològic… Per no parlar de les imatges de guerres, atacs terroristes o videojocs  en què, per exemple, s’ ha d’anar atropellant a la gent mentrestant es van sumant punts . Es tracta d’un volum d’informació molt difícil de manejar en comparació amb el que rebíem fa 50 anys, quan les experiències  eren dins  del nostre entorn immediat,  família , amics i l’escola. Com a màxim, la ràdio i la televisió.

El trist és que, d’alguna manera, ara ho tenen  més difícil ja que ara son massa estímuls  per seleccionar, avaluar i assimilar  en un cervell que es troba en ple desenvolupament. Això es diu la sobreestimulació.  I a sobre  els pares ens  entossudim en enriquir i omplir els buits  de  l’agenda  dels nostres fills amb més activitats per  tal que aprofitin el temps.

Prevenir  la  hiperactivitat

Guillermo Cánovas, premi Unicef ​​a 2013 pel seu treball en favor dels nens, compara  aquest problema amb l’addicció a les drogues «El problema és que la sobreestimulació, com ara el desenvolupament de drogues sintètiques, causa  allò que anomenem tolerància. És a dir, el cos s’acostuma a rebre regularment la seva dosi d’estímuls, fins que arriba un moment en què la dosi no els  satisfà , ¿Què poden  fer a continuació?  Molt simple: busquen una dosi més alta.

Els nens que viuen aquest fenomen en aquest sentit, s’estan convertint menys sensibles als estímuls   i cada vegada en necessiten més i més.

Mostren símptomes d’hiperactivitat i desmotivació al  mateix temps que disminueix la seva imaginació i creativitat.  Els costa un munt de temps per centrar-se en una sola activitat, i senten  que els seus pensaments s’atropellen l’un amb l’altre.

Per tant, per tal de prevenir i mitigar els efectes d’aquesta sobreexposició estimular  els nens han de tenir tots els dies una mica de temps lliure (no conduit) per jugar, pensar, parlar, interactuar amb els altres i també  per avorrir-se!

Perquè només després  de una  llarga recerca de les seves pròpies motivacions i interessos  es podran centrar en allò que és realment  més important i més els hi agrada.

 

Coses que podem fer:

Cercar i delimitar espais i temps lliures de distraccions dins de casa. L’hora de dinar i sopar pot ser un bon moment per apagar la televisió i deixar de banda els mòbils tant dels pares com els fills. És certament difícil poder mantenir una conversa quan tenim la televisió de fons o ens interrompen amb els missatges de torn.

Delimitar l’ús del telèfon mòbil, tauletes i dels videojocs.

Una de les fonts més grans de d’estímuls  i distraccions les trobem en aquests aparells. No es tracta d’imposar la prohibició total sinó de racionalitzar el seu ús. Evitem que posseeixin un mòbil des de ben petits i no n’hi comprem un fins que no tinguin una edat suficient i sigui imprescindible.  També pot resultar útil posar un temps limitat al dia de tauletes i videojocs. Pot ésser un horari fixe o que sigui el nin que  distribueixi  i administri el  seu crèdit  de temps disponible en diverses ocasions que haguem  pactat prèviament.

 

Reduir les activitats extraescolars  dels nostres fills i evitar les presses.

Intentem no sobrecarregar-los amb activitats pautades una rere l’altre durant totes les tardes. Sortir de l’escolar a les 17:00, arribar a  classe d’Anglès a les 17:30 que dura una hora i en sortir anar tot dret cap a la piscina per que toca natació durant 3 cops a la setmana pot arribar a ser molt dur.  Els nens, com els adults  necessiten descansar i baixar el ritme després de una llarga jornada escolar. Si intentam espaiar els horaris o prescindir d’activitats, evitarem anar amb presses i afegir estrès a tota la família.

 

Algunes tècniques per frenar

1.Si el seu fill està tens,  preocupat, de malhumor etc. El podem ajudar a  reconèixer l’origen i el valor de les seves emocions en forma de preguntes :

Com se sent el teu cos quan estàs enfadat?

Quina és la cosa que fa que et posis més nerviós ?

Què  podries fer per sentir-te millor?

Discutir tot això amb calma, escoltant i fent reflexionar sobre les seves pròpies emocions , els ajudarem a establir  el control del seu estat d’ànim´

  1. Si no pot dormir perquè té massa coses en la seva ment. Digues-li que això és un sentiment normal, ja que ens passen moltes coses durant tot el dia i que ara és un bon moment per parlar sobre qualsevol situació o incident que l’ha deixat preocupat o no sap com resoldre.
  2. Utilitzar la relaxació. Els indicam que es centrin només en la seva respiració. A inhalar profundament (comptant fins a 2 )i a exhalar a poc a poc (comptant fins a 4) com si volguéssim inflar un globus. Després els convidam a centrar-se en els seus peus. Com el sents? Calents o freds? Tensos o relaxats? Els hi diem que s’imaginin que cada vegada els van tornant mes pesats i que noten com es van escalfant. Després passam a les cames, el tronc, els braços i la cara i el coll successivament.

L’exercici es pot realitzar de cinc a deu minuts, depenent de l’edat del nen.

Amb tot això contribuirem a abaixar el ritme no tan sols dels nens, sinó de la família en conjunt. Un fet que millorarà l’humor de tots i la capacitat d’escoltar-nos mútuament.

 

 

Bernat Coll

Psicòleg