El meu fill no vol anar a l’escola

L’escola és el lloc on els nens passen la major part del seu temps i on viuen un gran nombre d’experiències tant positives com negatives. No obstant hi ha  nens que manifesten un gran rebuig a anar a l’escola que va més enllà de una simple queixa o rabieta i   que no es resol espontàniament en el temps.

Afortunadament aquesta problemàtica afecta una minoria de nens i tendeix a donar-se entre al principi de l’escolarització cap als 3-4 anys i més endavant cap als 11-13 anys encara que també pot donar-se en altres cursos si hi ha una altra problemàtica associada com un trastorn del aprenentatge o una situació d’assetjament escolar.

El seu començament en els nens sol ser sobtat, mentre que en els adolescents es va presentant de forma més gradual, amb més intensitat i amb pitjor pronòstic.

Els nens que tenen fòbia a assistir a l’escola presenten símptomes fisiològics i somatitzacions corporals associades a l’ansietat (taquicàrdia, trastorns del son, pèrdua de gana, nàusees, vòmits, diarrees, mal de cap o de panxa, i molts pensaments i verbalitzacions negatives associades a tot allò relacionat amb l’escola.

També és comú que manifestin una gran dependència cap als pares o cuidadors i és en aquesta relació que es construeix el factor determinant que contribueix a mantenir el problema.

La majoria de pares no saben com afrontar la situació i és amb aquests intents per intentar calmar i reconfortar al seu fill on la resposta fòbica, es manté i persisteix pel benefici que s’obté en evitar l’escola amb tot el que l’acompanya: Es redueixen les tasques escolars, se’ls presta més atenció, es queden a casa amb l’excusa de no trobar-se bé i veuen la TV o juguen a la consola durant tot el matí. En altres ocasions acudeixen immediatament a buscar-lo quan el mestre crida per informar que el seu fill plora desesperadament o diu trobar-se malalt.

Aquests beneficis  són coneguts com l’avantatge secundària associada al problema i no fan més que incrementar les conductes d’evitació i bloqueig davant les tasques escolars i l’assistència al centre escolar.Entre les respostes més típiques que fan pensar en l’existència d’una fòbia de tipus escolar, ens podem trobar nens que:

  • Es neguen a assistir a l’escola inventant mil excuses i retardant la seva partida tot el que poden.
  • (En nens petits) Ploren, criden i piquen de peus quan arriba el moment d’acudir a l’escola i si van a l’escola ploren i s’agafen a la seva mare amb força perquè no els deixi.
  • Es queixen de tot tipus de mals de cap, de panxa, de cames … amb gran varietat de símptomes fisiològics, sudoració excessiva en les mans, nàusees, vòmits, diarrea … quan s’acosta el moment d’anar a l’escola però desapareixen si se’ls permet quedar-se a casa.

Durant el cap de setmana o en vacances res els fa mal, i es troben perfectament.

  • No confien en les seves capacitats, la qual cosa dificulta en gran mesura el seu aprenentatge.
  • Planegen tot tipus de respostes d’escapament i evitació …

Davant d’aquesta situació, l’essencial és ser conscient de la gran importància que té l’actitud i la manera d’actuar que puguin tenir els pares a l’hora de contribuir a mantenir i en molts cas exacerbar el problema.

És per això que convé evitar tots els factors que proporcionen al nen un benefici de la situació:

  • Eviteu prestar massa atenció al problema davant del seu fill, eviti parlar-ne en la seva presència. Quan ocorrin les crisis, encara que li costi, eviti mostrar el seu trasbals i preocupació davant la situació.
  • No permeteu que el vostre fill es quedi a casa jugant a la consola o veient la televisió en lloc d’acudir a l’escola. Si aconsegueix quedar-se a casa, en el seu lloc faci-li fer alguna altra tasca més avorrida o que no li vingui de gust com per exemple: estudiar o realitzar tots els deures i tasques que no va fer pel fet de no haver-hi anat o aprofiti per fer-li recollir la seva habitació.
  • No deixeu que no haver anat a escola l’eximeixi del compliment dels seus deures i obligacions pel fet de no haver anat a classe.

 

Per estar més tranquils, que no hi ha un altre problema associat és convenient que:

  • Parleu amb els mestres del vostre fill i intenteu esbrinar si hi ha algun problema d’aprenentatge que estigui interferint en el seu rendiment acadèmic. Els nens amb dislèxia sovint presenten aquest tipus de conductes quan s’inicien en l’aprenentatge de la lecto-escriptura, però pot passar en qualssevol moment de la seva vida acadèmica.
  • Pregunteu al votrer fill si hi ha algun altre alumne que li està molestant o altres pares si saben de l’existència d’algun nen o nena que pugui estar assetjant als altres.

 

Quan convé acudir a una professional?

Si el vostre fill segueix mostrant aquests comportaments després d’haver modificat l’actitud i impedit que el vostre fill es pugui estar beneficiant del problema (eliminat els avantatges secundàries)

Quan hi ha la sospita que pugui existir un problema d’aprenentatge (Dislèxia, Discalcúlia, Dèficit d’atenció) etc …

Quan hi ha la sospita que el vostre fill pugui estar sent víctima d’assetjament escolar per part d’un company.

 

 

Bernat Coll

Psicòleg